Heinkel 112 B Luftwaffe 92138

Heinkel 112 B Luftwaffe 92138

Kit de muntatge en plástic, escala 1/72, a punt per muntar i decorar.

Requereix pintures, pinzells, cúter i adhesiu.

A finals del 1933, el RLM va emetre una especificació sol·licitant un disseny de caça monoplà. Van ser produíts 4: Arado 80, Fw 159, Bf 109 i Heinkel 112. L'He 112 que va ser dissenyat per Heinrich Hertel, completava amb els altres tres el concurs celebrat a Travemunde a l'octubre de 1935. La sèrie 112A va fallar i Hertel va dur a terme un redisseny estructural complet de l'aeronau sota la designació He 112B. El primer prototip de producció va ser el V9, que va volar per primera vegada al juliol de 1937. El govern japonès va ordenar trenta He 112 durant la tardor de 1937. El 112B-0 tenia dos canons de 20 mm en les ales i dues metralladores MG de 7,9 mm per sobre del carenat del motor. Els primers dotze avions van ser lliurats al Japó durant la primavera de 1938, però un segon lot de dotze van ser enviats precipitadament a la Luftwaffe causa de la crisi dels sudets.

Els aparells van ser lliurats a l'III/JG 132 a Furstenwalde, però després de la signatura de l'acord de Munic, els caces van ser retornats a Heinkel per a l'exportació i es van oferir immediatament a Espanya. Disset van ser lliurats al grup 5-G-5 al novembre de 1938. Quan la guerra civil espanyola va acabar, quinze He 112 B-0 van ser transferits al Marroc espanyol. La Real Força Aèria Romanesa va comprar a principis de 1939 vint avions de la sèrie B-1 millorada. La sèrie B-1 va ser propulsada per un motor Jumo 210 G de 700 CV amb injecció directa de combustible. Dotze avions van ser lliurats a dues unitats, el 20 Esquadró, compromès en la defensa de Bucarest, i el 51, que va donar suport a l'exèrcit romanès a de Bessarabia des de juny de 1941. A mitjans de 1942, els 112 restants van ser relegats a unitats d'entrenament. L'última arma aèria que va rebre el 112 va ser la Real Força Aèria hongaresa que va comprar 3 He 112 B-1.