2825 F-16C Fighting Falcon - Italeri Escala 1/48

2825 F-16C Fighting Falcon - Italeri Escala 1/48

Dim. caixa 345x 60 x 240 mm.

El F16 Fighting Falcon és un caça lleuger polivalent monomotor nord-americà. El treball en el projecte F-16 va començar el 1971 a l'empresa General Dynamics que el 1993 era part del gegant Lockheed Martin. El prototip YF-16 va volar per primera vegada el 2 de febrer de 1974. Un gran avenç en termes tècnics va ser l'ús d'un sistema de control electrònic computat fly-by-wire, que va permetre reduir l'àrea de les ales i la cua, i així reduir el pes de tota l'aeronau. El F-16 va ser el primer caça del món que va utilitzar un sistema d'aquest tipus. Les primeres versions estaven fetes amb gran part d'aliatges d'alumini (al voltant del 83% de l'estructura total), però amb el temps es va donar pas als compostos.

Les diferents versions de l'F-16 estan propulsades per tres versions dels motors: Pratt-Whitney F-100-PW-200, General Electric F110-GE100 i Pratt-Whitney F-100-PW-2020. El "cervell" del sistema de guia va ser el radar APG-66, després reemplaçat pel radar APG-68 (V).

La producció en sèrie de l'F-16 va començar el 1975. També hi van assistir els països europeus de l'OTAN per als quals va suposar una injecció de noves tecnologies aeronàutiques. L'assemblatge final es va realitzar als EUA, Bèlgica i els Països Baixos. El primer F-16A Fighting Falcon en sèrie va volar el 7 d'agost del 1978.

L'F-16 també va demostrar la seva vàlua en combat, amb una sèrie de victòries aèries a la guerra del Líban (1982) i durant l'Operació Tempesta del Desert (1991). A finals del segle XX, s'havien produït més de 4000 d'aquest reeixit avió.

Dades tècniques: Velocitat màxima: 2170 km/h, taxa d'ascens: 254 m/s, sostre màxim 15240 m, abast màxim: 3890 km, armament: fix – un canó M61A-1 de sis canons de 20 mm, suspès – fins 9275 kg de càrrega.